PIT-ROIG. AIXÒ ÉS
CASA MEVA!
Fa dies que el pit-roig del nostre jardí està molt enfeinat en
foragitar a tot aquell que intenta ocupar el seu territori, i no és que li
molestin només els seus congèneres d’espècie, què va! també gossa entrar a la
lluita amb altres espècies més grosses. Amb els pardals comuns (Passer domesticus) molt més nombrosos i
acostumats a les baralles de carrer per les restes de menjar dels humans, els
fa fora movent nerviosament la seva cua pegant-la al terra, o fent passades de
vol rasant que els espanta. També s’atreveix amb la cuereta blanca (Motacilla alba) que després de fer un
repàs a les restes d’esmorzar del pati es passa pel jardí a fer una passejada. 
Té molt de mèrit el
que fa, tan petit i tan capficat en la defensa del seu espai. Quan arribi la
primavera i torni a les contrades menys caloroses aprofitarà tot aquest entrenament
per atreure a alguna femella i fundar una família, o el que és el mateix una
niuada d’entre 5 o 6 pollets que incubarà al seu niu esfèric de molsa, herbes i
fulles seques fet a qualsevol arbre o penya.
Però nosaltres no
arribarem a conèixer als seus fillets, per que qui torna és ell i no els seus
descendents que buscaran nous terrenys.
Mentrestant
continua al nostre jardí menjant i empenyent enemics fins a ben entrada la
foscor de la tarda, per que aquests petits ocells a banda de ser gallards i
valents tenen molt bona vista i són els últims en anar-se a dormir. Bona nit!
