ÉS TEMPS DE RECOLLIR LES OLIVES. MALLARENGA CARBONERA.
Quan ja queda poc per acabar la tardor les oliveres del nostre jardí
s’omplen de fruits violacis i madurs, caient molts d’ells al terra. Les olives
són un aliment molt ric en greix per poder passar l’hivern amb moltes reserves i
això ho saben tots els ocells del nostre entorn, i aquests dies es dediquen a
aprofitar aquest recurs. El terra ple de pinyols d’oliva és la prova d’aquest
banquet de coloms, pardals i altres ocells. Des de fa pocs dies també podem
veure una inquieta Mallarenga carbonera (Parus
major), un ocell petit i vistós que es penja de les branquetes més primes
de l’olivera per picotejar de cap per avall els seus fruits. Són 14,5
centímetres d’ocell de groc i blau llampant, tacat de bandes negres al coll, al
pit i les ales, i d’una caputxa també negra que ressalta sobre el blanc de la
galta. És per aquestes taques que rep el nom de carbonera, com si s’hagués
tacat en tocar el negre carbó.
És un ocell encuriosit
i nerviós, que ràpidament fuig davant d’altres ocells però que amb paciència és
fàcil d’observar. Va d’aquí allà sense parar un moment, activitat frenètica que
necessita d’un bon combustible com són les olives. És un habitant resident tot
l’any dels parcs dels voltants, on arriba a niar fàcilment en forats d’arbres o
fins i tot en caixes-niu. Potser algun dia alguna Mallarenga carbonera trobi
agradable la caixa niu del nostre jardí i arribi a triar-la per niar. Al jardí
tenim un piset i busquem parella per ocupar-lo!.
El nostre Pit-roig
el tolera al jardí, li deixa tranquil ja que les olives no formen part de la
seva dieta habitual. Es miren de tant en tant i, com a molt, fan una volada
acrobàtica de persecució juganera.
El jardí es
converteix també en restaurant i parc d’atraccions!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario